CARNIVAL D'ANIMALS, EMOTICONOS I ALTRES HISTÒRIES
Encara fa força fred i de tant en tant el temps ens regala bonics dies primaverals, i caminant pel bosc camí de la Resi, aquí i allà contemplo ametllers florits i l'aire em regala flaires de futurs calors.
A la Resi transcorren els dies amb tranquil·litat, ja han quedat enrere els virus que a molts de nosaltres ens van fer emmalaltir, hem preparat les disfresses del carnaval i l'hem celebrat.
Tres àvies han passat a formar part de la nostra família, els dijous tornem a fer cors per les persones malaltes de càncer de mama, aprofitant que ha estat Sant Valentí i entenent que celebràvem el dia de l'AMOR tal qual, sense etiquetes, vam decorar el passadís amb cors fets per les àvies en el taller de costura i hem posat una mini Resi a recepció perquè tots ens podem sentir representats com a la gran família que som.
Ja hem començat a fer coses per vendre a la fira de Sant Jordi que es fa a la Colònia i com que ens agrada estar actius, per si no fem prou coses, estem canviant la decoració de la sala de Modol.
Aquí i Ara, amb Actitud Alegre i Ganes de seguir endavant!
Avui comparteixo amb els que visiteu aquestes pàgines, moments de vida en format fotografia del viscut fins ara....
El bosc, aquest preciós bosc de la Colònia que ens envolta, sembla que ens anuncia la propera arribada de la Primavera.
La Mari i la Gabriela pintant la caseta que ens ha donat la Victòria, una noia de 14 anys que de manera voluntària passa amb nosaltres les tardes de dijous.
Els ninotets de fusta representen a totes les àvies i avis de la Resi
Cada objecte representa a un familiar, filles, fills, nets, nebots, qui desitgi sentir-se representat dins la Mini Resi.
així de bonic ha quedat el passadís de planta baixa de Modol, amb els cors de fieltre de colors, acompanyant els quadres de'n Jesús i el que va cosir la nostra estimada Pia.
La tarda del dia 14 vam berenar pastissos amb forma de cor, fets per la Rosa cuinera amb molt d'amor.
A Güell i a Modol ens vam posar les botes, i després a Modol vam tenir sessió de curts que entre molts, un ens explicava per què es celebra Sant Valentí, com ens enamorem, i vam veure unes quantes escenes mítiques de pel·lícules romàntiques.
Uns quants dilluns durant la sessió de manualitats i algun dia mes extra...les àvies han fet un munt de màscares d'emoticones del wassap i corones amb formes d'animals. I han decorat, és clar.
El dia 9 ens vàrem disfressar i vam muntar un cercavila casolà per dintre de la Resi, i com no podia ser d'una altra manera, vam berenar tot el que la Rosa cuinera ens va fer.
El dia 9 ens vàrem disfressar i vam muntar un cercavila casolà per dintre de la Resi, i com no podia ser d'una altra manera, vam berenar tot el que la Rosa cuinera ens va fer.
Els dijous a la tarda tenim taller de cors. Els fem per regalar a malaltes amb càncer de mama, és una iniciativa que seguim des de l'any passat, gràcies a la Montse, la filla de la Tina.
La Francisca és una simpàtica extremenya que ja forma part de la nostra família. Una de les seves filles, la Montse, porta temps vinculada a la residència, doncs era la jove de l'Ana Sánchez, una estimada i recordada àvia que ens va deixar fa poc mes d'un any.
A la Francisca li agrada molt de participar en les activitats que proposem, està fent un jersei de punt per a una nina, s'ha fet molt amiga de la Mari i la Gabriela i li encanta fer gimnàstica quant també participen els seus nets.
La Orosia també és extremenya, a ella li agrada de fer sumes i restes, pintar i escriure. És una dóna tranquila i afable, que poquet a poquet va agafant el seu lloc entre nosaltres.
La María Rodríguez fa molt poquet que s'ha incorporat a la nostra família, té nou fills i un munt de nets que se l'estimen amb bogeria i estan molt contents de que estigui entre nosaltres, doncs la pobre ha estat malalta molt de temps. Aquí la teniu amb la Lucía, que quan pot li agrada de passar una estona amb les àvies i ajudar-les amb les activitats que estiguin fent.
La Carmen Mena és la darrera persona en incorporar-se a la Resi, ella és de Sevilla i fa una pila de temps que viu a Sant Boi. Sempre te un somriure als llavis, és molt agraïda i a totes ens diu :-gracias mi arma!-
La Pastora és la seva companya d'habitació i li ha cosit una bossa per què es guardi la mascareta de la màquina de les apnees.
MOLTES FELICITAAATS A TOTS TRES!!!!!🍥🍥🍥🍥❤❤❤
"Treballem", matí i tarda. A Modol i a Güell, amb diferents activitats que proposen l'educadora social, l'animadora, la terapeuta i com no, les fisioterapeutes.
"Treballem" sí, per sentir nos útils, per mantenir la il·lusió, ens marquem objectius, les dificultats són reptes que ens agafem des del respecte i amb afany de superació. I sempre, sempre, amb Alegria.
Un cop a la setmana, la Elisa ens acompanya durant el taller de costura, ara treballem amb un munt de coses que vendrem el 23 d'abril a la fira de Sant Jordi que es fa a la Colònia.
Caminar acompanyades, fer un àpat totes soles, tornar a llegir, són petites gran fites.
Ens agraden els animals, sovint n'hem tingut a la Resi, gats i gossos també. Un dia la mare de la Maite va portar el seu gosset, que encara és un cadellet, i totes el vam poder amanyagar una mica.
A Güell tots els matins a banda de l'Alicia i la Laura fissio, ens acompanya la Núria, la terapeuta ocupacional, ella amb la seva mirada sensible a les necessitats i potencialitats de les persones a les que acompanya, estimula diàriament a les àvies i avis. I això es nota, estan mes estones connectats al present, hi ha un ambient mes distés i molt somriures.
La Laura és infermera, i pel matí ens acompanya a l'hora de llevar-nos, i si hi ha la oportunitat, ens ajuda a posar-nos tan maques com aquest matí la Rosa.
Necessitem sentir-nos incloses, compreses i per què no, també boniques.
Com som una família, ens agrada cuidar-nos i ens preocupem els uns dels altres. Aquí la Mari i la Yvonne passen una estona amb la Rosa que ha quedat allitada.
El dominó és juntament amb el bingo, un joc preferit per algun avis.
Caminar agafats de la barana del passadís, aconseguir fer un dibuix amb petites xinxetes de colors seguint un patró, cada "treball" és un estímul que ens fa créixer l'autoestima.
A la sala de fissio ens agrada molt pedalejar, així enfortim cames i cor.
Cada matí, la Ramona i en Salvador posen al dia el calendari de la sala Modol. És important saber en quin dia estem.
Un passeig ben abrigades pels voltants de la Resi ens posa en forma i ens fa treure aquests somriures.
Sentir-nos acompanyats també inclou passar estones relaxades parlant de tot i de res. En Màrius i jo hem començat un joc de llenguatge, i un cop mes descobreixo quant encara he d'aprendre de tot el que ell sap.
Rebre visites d'amics i familiars sempre ens omple d'alegria. Aquí l'Amor amb uns vells amics.
Hem tret el bosc i hem començat a decorar el sostre de la sala Modol amb tot de garlandes. Aviat tindrem un sostre de Circ.
Tenim present les nostres arrels i a les nostres famílies, treballem els arbres genealògics.
Estem llegint el llibre "l'Alegria" de l'Àlex Rovira i parlem sobre el que pensem. Estem presents i prenem decisions de com volem estar Aquí i Ara.
Aquests dies de Febrer ens ha deixat la Dolors Pi de la Serra, una dóna discreta, bona, amorosa, culta, amant del teatre, de la seva terra, mai va voler ser una càrrega per a ningú. Per a mi va ser una mestra en l'art de la humilitat, l'amor vers a l'altre, l'acceptació i la paciència.
Et desitjo Bon Viatge Dolors, sempre seràs al nostre record, doncs ets part de la Resi.
G.B.Shaw
Comentarios
Publicar un comentario