Donar Vida al anys

DONAR VIDA ALS ANYS

Els darrers anys d'una persona molt gran són importants.
Des de la meva tasca com a animadora sociocultural per a la gent gran sento que cal acompanyar a les persones al llarg del seu camí tenint en conte les seves febleses i necessitats,  i enfocant sobre tot en les seves potencialitats i en el seu desig.
Envellir és un procés que pot allargar-se força en el temps, envellim amb malalties mes o menys greus i igualment el nostre dia a dia te un per a què, te un sentit, el Viatge continua.
En l'àmbit residencial és un objectiu primordial "donar Vida al anys".
Bàsic acompanyar en el Aquí i Ara. Bàsic des d'una actitud positiva, assertiva i empàtica. Bàsic des del respecte.
Busco distreure, busco somriures, busco que hi hagi aprenentatge, recuperació i manteniment, en definitiva, la satisfacció d'haver emprat una estona en una mateixa i haver-me sentit útil, i/o divertida, haver reflexionat, o haver connectat amb mi i/o amb el meu cos, haver interactuat amb les meves companyes, haver seguit un objectiu fins haver ho fet realitat.
Per a mi això significa "donar Vida als anys".
Repassant la memòria de final de curs que vaig escriure ja fa mes de deu anys:
 "(...) les ganes de viure, la il·lusió d'encetar un nou matí es fabrica cada dia i és la nostra responsabilitat donar als nostres avis i àvies els mitjans per a què ho sàpiguen fer"

Memòria de les pràctiques en quatre tallers i vuit casals com a monitora sociocultural per a la gent gran
Anna Bonet i Solans
Juliol 2008

 

Treballem en grup o individualment, depenent de la necessitat de la persona o del moment. Treballem la memòria, fem activitat física, treballem la nostra part mes creativa a través dels dibuixos, la plastilina i de les diverses manualitats que es fan ja sigui a nivell decoratiu o per vendre en les diverses fires en les que participem posant a la venda els objectes confeccionats. Sortim a passejar, llegim, escrivim, fem càlcul, participem de tertúlia i de diversos jocs. Escoltem música....les activitats són variades i les anem canviant o d'introduïnt de noves segons la època de l'any. 

La participació de les famílies és fonamental, són les persones a les que es senten mes vinculades les nostres àvies i avis, les visites, les sortides que fan conjuntament creen un clima de pertinença que reforça el Sentit de Vida Diari.

A finals d'Octubre es va celebrar la Festa del Modernisme de la Colònia Güell i com ja fa dos anys, vam montar paradeta.

 

Relacionar nos amb la nostra comunitat és necessari doncs els avis i les àvies hi són part essencial. I relacionar-se amb generacions mes joves és d'una riquesa incalculable per ambdues parts.

Amb l'escola Llor ja fa uns anys que fem activitats conjuntes, les alumnes de l'assignatura d'audiovisuals estan preparant un reportatge sobre el Primer Amor i van estar-se tot un matí entrevistant a algunes persones. Una de de les alumnes és a mes a mes la neta del Paco, qui es va sentir molt orgullós de veure-la participar en el rodatge del documental.

Les àvies van estar encantades de col.laborar i de compartir les seves experiències, fins hi tot alguna alumna es va emocionar.

 

Per acabar la publicació d'avui, us deixo amb unes paraules inspiradores que he tret del blog de l'Àlex Rovira.

“La juventud no es un tiempo de la vida, es un estado del espíritu.”
MATEO ALEMÁN

 (...) He ahí Neal Unger, apodado “el chaval”, no por razones gratuitas: este sexagenario practica el skateboarding con el objetivo de reconectar con su ánimo, con su entusiasmo, con las ganas de vivir. Patinar, por decirlo de alguna manera, le rejuvenece. Ya lo dijo el filósofo José Ingenieros: “No se nace joven, hay que adquirir la juventud. Y sin un ideal, no se adquiere”. Y el canoso y activo Neal ha dado con el suyo.

¿Cuál es el ideal de cada uno, el que nos mantiene en el aquí y el ahora cumpleaños tras cumpleaños? La vejez no reside en los años o, mejor dicho, sumar edad puede que arrugue la piel, pero no conlleva necesariamente que nos arrugue el alma. Podemos ganar juventud con los años si miramos con el corazón, con curiosidad, con frescura a nuestro alrededor, y vertemos la alegría que llevamos dentro en quienes amamos y en lo que hacemos.

Mientras la ilusión y la imaginación sigan presentes en nuestro ir y venir cotidiano, mientras sigamos desarrollando la capacidad de sorprendernos, nada nos colocará en el ocaso. Por el contrario, seguiremos aprendiendo con ganas y ganaremos voluntad para simplificar. Una fórmula perfecta para crear.

Y para creer. Para ser más jóvenes que nunca.

 http://www.alexrovira.com/sensaciones/articulo/sumar-juventud-a-los-anos