MOISÉS, FINS AVIAT!
El Moisés va arribar a la Resi al mes de Gener, patia un càncer terminal i va decidir amb els seus fills de passar la darrera etapa de la seva vida entre nosaltres.
Amable, educat i discret, el Moisés del començament vetllava per la seva autonomia i intimitat.
Mica en mica es va anar integrant dins del grup, i va fer vincles amb alguns dels residents, com en Francisco, el Joan, en Màrius, la Pepita C. o la Ramona.
Li agradava de passar estones a la Sala Mòdol, pel matí fent una mica de bicicleta a la sala de fisioteràpia, xerrant amb uns i altres, per les tardes jugant a cartes, al dominó o al bingo.
Fins hi tot va arribar a participar en alguns tallers de manualitats.
La malaltia anava minvant les seves forces, i tot i així ell mai va deixar de lluitar, per aixecar-se un dia més, per gaudir del moment, per sortir al jardí de Güell i participar de llargues tertúlies amb familiars i residents.
Les seva familia sempre hi va ser a prop seu, acompanyant-lo, donant-li suport, procurant que res no li faltés, que no hagués de patir de més.
Jo recordaré sempre el seu somriure, de vegades sorneguer i sempre dolç. Recordaré les nostres converses sobre política, sobre els seus records de vida, sobre Almería. I no oblidaré la lliçó de ser un pare que va fer ho amb els millors dels intents, amb i per Amor, protegint a les seves filles, al seus fills fins el darrer sospir.
I quan ho vas tenir clar, Moisés, quan vas viure l'Amor dels teus fills, vas decidir rendir-te i vas marxar.
Gràcies per haver estat a una part del meu camí, gràcies per ensenyar-me a Estar a Ser.
Bon Viatge i fins aviat!!
" Quan no podem canviar la situació a què ens enfrontem, el repte consisteix a canviar-nos nosaltres mateixos"
Viktor Frankl
Amable, educat i discret, el Moisés del començament vetllava per la seva autonomia i intimitat.
Mica en mica es va anar integrant dins del grup, i va fer vincles amb alguns dels residents, com en Francisco, el Joan, en Màrius, la Pepita C. o la Ramona.
Li agradava de passar estones a la Sala Mòdol, pel matí fent una mica de bicicleta a la sala de fisioteràpia, xerrant amb uns i altres, per les tardes jugant a cartes, al dominó o al bingo.
Fins hi tot va arribar a participar en alguns tallers de manualitats.
La malaltia anava minvant les seves forces, i tot i així ell mai va deixar de lluitar, per aixecar-se un dia més, per gaudir del moment, per sortir al jardí de Güell i participar de llargues tertúlies amb familiars i residents.
Les seva familia sempre hi va ser a prop seu, acompanyant-lo, donant-li suport, procurant que res no li faltés, que no hagués de patir de més.
Jo recordaré sempre el seu somriure, de vegades sorneguer i sempre dolç. Recordaré les nostres converses sobre política, sobre els seus records de vida, sobre Almería. I no oblidaré la lliçó de ser un pare que va fer ho amb els millors dels intents, amb i per Amor, protegint a les seves filles, al seus fills fins el darrer sospir.
I quan ho vas tenir clar, Moisés, quan vas viure l'Amor dels teus fills, vas decidir rendir-te i vas marxar.
Gràcies per haver estat a una part del meu camí, gràcies per ensenyar-me a Estar a Ser.
Bon Viatge i fins aviat!!
" Quan no podem canviar la situació a què ens enfrontem, el repte consisteix a canviar-nos nosaltres mateixos"
Viktor Frankl
Comentarios
Publicar un comentario