UN PENSAMENT PER...
En poques setmanes a la Resi hem patit la pèrdua de dues de les nostres residents, la Luz i la Mercedes, aquesta última el passat dimars.
Des d'aquest blog els hi volem donar un petit homenatge, recordant el temps conviscut i compartit amb elles i expresant el nostre condol més solidari a les seves families.
La Luzvea va arribar a la Resi fa uns quatre anys. Era una dona alegre i deshinibida, que anava amunt i avall amb el seu bastó. El seu fill Nino passava a visitar-la cada dia a la sortida de l'escola on treballa, i el seu fill Paco, venia de Madrid sempre que tenia uns dies de descans de la feina. La familia de la Luz sempre va estar a prop d'ella, fins l'últim moment, i amb tot el personal de la Resi es van mostrar molt atents i amables. Gràcies per ensenyar-nos com s'estima una mare!
La Mercedes portava ja dos anys i mig amb nosaltres. A ella li agradava de moure's per tot arreu, a les mans duia un coixí o una manteta i de tant en tant mirava de treure-li la manta a alguna companya. Adorava els nens petits, i sempre que podia et tocava per agafar-te la ma. Les àvies de la Resi han quedat sorpreses i tristes per la repentina mort de la Mercedes, no hi ha hagut cap que no hagi preguntat per ella.
Des d'aquest blog els hi volem donar un petit homenatge, recordant el temps conviscut i compartit amb elles i expresant el nostre condol més solidari a les seves families.
La Luzvea va arribar a la Resi fa uns quatre anys. Era una dona alegre i deshinibida, que anava amunt i avall amb el seu bastó. El seu fill Nino passava a visitar-la cada dia a la sortida de l'escola on treballa, i el seu fill Paco, venia de Madrid sempre que tenia uns dies de descans de la feina. La familia de la Luz sempre va estar a prop d'ella, fins l'últim moment, i amb tot el personal de la Resi es van mostrar molt atents i amables. Gràcies per ensenyar-nos com s'estima una mare!
La Mercedes portava ja dos anys i mig amb nosaltres. A ella li agradava de moure's per tot arreu, a les mans duia un coixí o una manteta i de tant en tant mirava de treure-li la manta a alguna companya. Adorava els nens petits, i sempre que podia et tocava per agafar-te la ma. Les àvies de la Resi han quedat sorpreses i tristes per la repentina mort de la Mercedes, no hi ha hagut cap que no hagi preguntat per ella.
Comentarios
Publicar un comentario