MAIG, BENVINGUDES I ADEUS....





Cada matí quan arribo a la Resi, un nou dia ple d'aventures m'espera. Aquí es viu en present, l'Ara, cada instant, aprofitant el moment i acceptant -t'ho tal com és.
Les àvies i avis s'aixequen, es dutxen, esmorzen, fan activitats, reben visites de familiars i amics, surten a passejar, van al metge, treballen amb les fissios o amb la terapeuta, treballen amb l'animadora, fan exercici, dinen, descansen, brenen, es relacionen, llegeixen, miren la televisió, cusen, juguen, fan mes activitats amb l'educadora social, s'enfaden, estan contents, a vegades tristos, conversen, es marquen objectius, canten, escolten música, fan exercici, sopen, descansen. Tooot un llarg dia on res es desaprofita.
Com la gran família que som, compartim moments de vida amb intensitat.
Donem la benvinguda a nous residents i també ens acomiadem dels nostres companys i companyes. Així és la Vida.
Passeu i visiteu una mostra de fotografies d'aquest mes.


MANS QUE ACOMPANYEN

Les àvies i avis han decidit que volen decorar la sala de fisioteràpia, i la Natàlia i la Laura han estat encantades amb la idea. Amb la Gemma i l'Anna, han pensat de fer un concurs fotogràfic on participin les famílies. De totes les mans, s'escolliran unes que serviran de model per crear el logo de la sala.







  TUS MANOS

Cuando tus manos salen,

amor, hacia las mías,

¿Qué me traen volando?…
por qué se detuvieron,
en mi boca de pronto,
por qué las reconozco.

Los años de mi vida,

yo caminé buscándote,

cruzé los arrecifes.
Subí las escaleras,
me llevaron los trenes,
las aguas me trajeron.
En la piel de las uvas
me pareció tocarte.

La madera de pronto

me trajo tu contacto,

la almendra me anunciaba
tu suavidad secreta,
hasta que se cerraron
tus manos en mi pecho,
y allí como dos alas
su viaje terminaron.

Y cuando tu pusiste

tus manos en mi cuerpo,

reconocí esa greda
y ese color de trigo,
como si entonces antes
las hubiera tocado,
y hubieran recorrido
mi frente y mi cintura.

Reconocí esas manos,

reconocí esas alas

de paloma dorada.
Su suavidad venía
volando sobre el tiempo,
sobre el mar, sobre humo,
y en la piel de las uvas,
me pareció tocarte.

Pablo Neruda













¿Y si pusiéramos más conciencia, más observación a lo que expresan nuestras manos, al uso que hacemos de ellas, al cuidado que les damos, a nuestra capacidad de dar pero también de recibir o de pedir ayuda?  Alguna vez te has preguntado qué tanto ofrecemos nuestras manos a otros? Qué tanto aceptamos las manos de otros?
De la Mano del Buda aprendí cuán importante es dejarse llevar por esas manos que aparecen en medio del camino para abrir una puerta e invitarnos a entrar, para enseñarnos la expresión de lo sutil, de lo erótico, de lo divino. Para hablarnos del cuidado y del amor de un padre sosteniendo en sus brazos a su hijo, para recordarnos el valor del juego, la risa y la sorpresa.
Así encontramos en el camino diversidad de momentos hechos vida, manos que nos permiten comunicar junto con la sonrisa en lugares en donde se hace necesario hablar desde otro lugar, pues es el único medio de hacerse entender y entender al otro. Con las manos podemos saludar o decir adiós, decir nuestro nombre y preguntar el del otro, pedir la cuenta en el restaurante, agradecer desde el corazón o decir que todo va bien o que al contrario hay algo que nos disgusta, señalar algo admirable o seguir las instrucciones de alguien que nos señala el camino, seguir el dedo que indica la ruta en el mapa, levantar una copa para brindar, indicar que queremos comer o beber algo, negociar el precio de cualquier objeto escribiendo cifras o numerando con los dedos, hacer parar un bus o un taxi en medio del camino. Todos estos ejemplos son parte de un lenguaje universal que nos permite comprendernos sin palabras y que a veces expresan mucho más.
Por el camino encontramos manos que rezan, que se juntan palma con palma para concentrar la fuerza del corazón en oración.
Admiramos la capacidad de creación de las manos que crean, tejen y fabrican.
Nos deleitamos con la sutileza de las Manos que bailan para contar historias y expresar poesía.
Nos divertimos con las manos que juegan y nos invitan a dejar volar nuestra imaginación.
Honramos la sabiduría detrás de una sonrisa oculta
Agradecemos a esas manos que capturan momentos únicos, tal como este encuentro en un puente donde no pudimos dejar pasar una foto de manos femeninas posando.
Admiramos y honramos a todas las Manos que en el camino nos han dado alimento y abrigo, a quienes nos han enseñado, mano a mano, a descubrir los mejores ingredientes y formas de prepararlos para deleitar nuestro paladar.
A las manos que nos han sostenido, cocinado y nutrido, masajeado, consentido, cuidado, enseñado, señalado, saludado y despedido, a las que nos abren las puertas y nos guían, a las que a veces no nos dejan entrar y nos regañan con el dedo, a las que ofrecen y piden, a las que nos han transportado por aire, tierra, mares y ríos, a las que se acercan para intercambiar y compartir, a todas y cada una de estas manos GRACIAS por todo lo que han dejado ya marcado para siempre en nuestro corazón aventurero.
Escrito del Blog ALTERNATIVAS CONZENTIDO (Miranda Gray)

TARDA AMB LA CORAL DE JUBILATS DE LA COPE

És un privilegi poder passar una tarda acompanyats de les seves veus. Un cop mes van passar una estona escoltant cançons de sempre, aquelles que mes ens agraden i ens fan recordar. Hem cantant juntes, i després hem berenat. Us esperem aviat!










 MATÍ AMB ELS NOIS I NOIES DE QUART DE LA E.S.O. DE L'ESCOLA TRETZE VENTS

A vegades ens venen a visitar estudiants que volen saber coses sobre la guerra civil espanyola i sobre la postguerra. Aquest cop han estat una noia i uns nois de l'escola Tretze Vents. Les i els avis els reben encantats de poder compartir amb ells les seves experiències, malgrat és un fet real, que actualment la majoria d'avis i àvies que viuen a la Resi, eren nens i nenes durant aquell conflicte, igualment la trobada ha estat un èxit, han parlat força i els joves han marxat contents amb la informació rebuda.






HOLA I ADEU


Juan Hidalgo y Demetrio del Rey ya forman parte de la familia.
Demetrio es el marido de Orosia, en estas fotos queda plasmada la alegría del reencuentro del matrimonio, y su hija Amelia. 




La Paquita torna de passar molts dies hospitalitzada, les companyes la reben contentes de que estigui bé.


L'Eulàlia ens va deixar a principis de mes per marxar a una altra residència. Els seus companys i companyes es varen acomiadar emocionats, desitjant-li que estigués bé i amb la promesa de veure'ns algun dia.






En Salvador Jaramillo també ha marxat a una altra residència després de quatre anys amb nosaltres. És inevitable que ens enyorem, són moltes coses viscudes junts.








AMBROSIO, EL NOU HABITANT DE LA SALA FISSIO


Part de la decoració de la sala era fer-li un esquelet a la Natàlia, vam dibuixar els ossos, retallar-los, forrar-los amb plàstic i unir-los. Ha quedat fenomenal!

IMATGES DEL DIA A DIA







  




  



  



Durant el mes de Maig, hem fet anys, la Juanita, la Pastora, la Dolores, la Basilia, la María i el Pepe.






Pels matins, l'Anna ens posa fitxes, de llenguatge, matemàtiques, memòria, caligrafia....a vegades la Elena ens ajuda amb el que ens costa, i entre nosaltres també ens ajudem.











Les noies del Llor també han passat algunes estones amb nosaltres, aquí la Sara i la Carla van fer un taller de corones.











Cada matí la Laura i la Natàlia ens acompanyen en els exercicis que ens ajuden a recuperar-nos i seguir actius.







Cada dijous a la tarda continua la producció de cors.






I continua imparable la producció de ninos que es vendran a la fira del Modernisme. Cosim els dilluns amb la Elisa i en moltes altres ocasions. També tenim un encàrrec per un casament. 





Una tarda amb l'espectacle de balls de saló















 




 
 



 L'Alicia un diumenge a la tarda ens va dur el grup de ball en el que participa una de les seves germanes, van regalar-nos una estona on les àvies i avis van gaudir molt de la música i de lo bé que ballaven els ballarins, que a més van organitzar diferents actuacions.
Desitgem que tornin aviat!






Josep, José, Isabel i Màrius, aquest mes de primavera heu iniciat un nou Viatge.
Aquí ens quedem amb el vostre buit, tants moments compartits, tantes coses que ens heu ensenyat cadascú a la seva particular manera.
 Ha estat un plaer haver-vos conegut, i agraïm a la Vida aquest regal.
Bon Viatge i fins sempre!






Mientras tú existas,
mientras mi mirada
te busque más allá de las colinas,
mientras nada
me llene el corazón,
si no es tu imagen, y haya
una remota posibilidad de que estés viva
en algún sitio, iluminada
por una luz cualquiera…

Mientras
yo presienta que eres y te llamas
así, con ese nombre tuyo
tan pequeño,
seguiré como ahora, amada
mía,
transido de distancia,
bajo ese amor que crece y no se muere,
bajo ese amor que sigue y nunca acaba.

 Ángel González Muñiz.










Comentarios

Entradas populares de este blog

Donar Vida al anys

ABRIL

CARNIVAL D'ANIMALS, EMOTICONOS I ALTRES HISTÒRIES