TRENTA UN DIES DE MARÇ

Aquest cop decideixo publicar el blog abans no acabi el mes, probablement, dintre d'uns dies afegiré el viscut la darrera setmana, però avui em venia de gust compartir el que ens ha passat al llarg dels darrers vint i quatre dies.
Sento que han estat dies presidits per la tranquil·litat. Vam dedicar un parell de setmanes a treballar el dia de la dóna, amb la Gemma vam sentir la necessitat de que totes poguéssim expressar què significava ser muller quan les nostres àvies eren joves, què és ara per a elles, quins canvis han experimentat, si creuen que la nostra societat va millorant en el concepte d'igualtat com a éssers vius que totes i tots som, i va estar una experiència interessant.
Orgulloses de ser dones, veuen un gran canvi en la manera de ser tractades i del lloc que ara ocupen a la societat, tot i que encara hi ha moltes creences a eradicar.
Així vam elaborar un abecedari de la dóna, vam llegir escrits, els hi vam posar una cançó, vam obrir debat i vam dedicar un divendres de cine, a visionar exclusivament vídeos que parlessin sobre aquesta qüestió.
Tot i ser un mes de força pluges, hem pogut gaudir alguns matins del sol primaveral al nostre jardí de Güell i al pati de Modol.
Les nenes i nens del Cau de la Colònia van visitar-nos una tarda de dissabte i ens varen portar uns quants tallers per fer tots plegats.
Amb molta pena ens vàrem despedir de la Gabriela, que ens ha deixat per anar a viure a una residència de Torrelles,
Hem acabat de decorar la sala Modol, ara el sostre és el Circ de l'Infinit.
Estem treballant per decorar la sala Güell de primavera, seguim fent cors, objectes per vendre a la fira de Sant Jordi, i....en fi, cada dia l'encetem amb ganes de mantenir-nos actius, sentir-nos útils, connectats al present encara que sigui a moments, riem, plorem, a vegades ens enfadem i tornem a riure.
Cada dia te sentit seguir Aquí i Ara des de l'Alegria de ser vius.

A la taula podeu veure com uns quants es dediquen a fer les cortines del Circ i d'altres treballen en el mural de l'abecedari de la dóna

La Rosa li fa un petó a l'Angustias, a la Resi som família, no l'hem escollida, i igualment establim vincles entre nosaltres.

 Pels matins els poso exercicis per treballar la memòria a curt plaç, el llenguatge, la comprensió del que llegim, fem matemàtiques, sopes de lletres, i moltes coses mes.

A la sala de fissio tenim a diari a la Natàlia treballant amb totes les àvies i avis. La Natàlia embena cames, fa massatges per mitigar el dolor, exercicis passius de gimnàstica, i els escolta, escolta, deixa parlar i si cal valida, consola, aconsella i comparteix.

 

La fissió teràpia respiratòria serveix per ajudar a les persones amb problemes respiratoris crònics. Aquí teniu a la Laura amb l'Elvira, practicant.

 L'exercici físic és fonamental per mantenir-nos saludables, la Núria, la terapeuta ocupacional treballa amb el grup de primer torn exercicis amb les pilotes.

La Carmen ja s'ha adaptat a la Resi, li agrada de posar-se al costat de l'Eulàlia, i quan no fa exercicis o pinta, activitat que la distreu molt, juga amb ella a jocs de taula que requereixen prestar atenció.

L'Amor decideix que la butaca també es poden fer exercicis, no cal anar a les taules.

Tots els dimecres a mig dia fem el vermutet, un got amb cacauets, patates xips i olives. I qui vol, es pren una clara, o coca cola o fanta de llimona.

Les famílies de les àvies i avis passen forces estones amb ells, i de vegades aprofiten per ajudar a fer "els deures", com el fill de la Carmen.

Inter actuar amb nines és molt beneficiós per la gent gran. Ens porta al present, ens dona sociabilitat, dona sortida als nostres sentiments mes tendres.

Les mostres d'amor són importants. El que queda sempre és com ens hem sentit estimats i com hem estimat.

El net de l'Adela l'ha vingut a veure i sortiran a passejar, un moment únic per a tots dos.

Compartir moments, quan estan presidits pel bon humor no tenen preu. L'Anna va pintar uns ulls terribles a la nina trapecista, i en Jesús i la Gemma se'n riuen de valent.

Al Març han fet anys, la Rosa, en Francisco, el José, la Paula, la Isabel i la Ramona.

 

La Mari es va trencar el fèmur i l'han operat, poc a poc comença a caminar. S'està recuperant força ràpid.

El sol de Març ens regala escalfor i vitamina A. Uns quants li som incondicionals i sortim per poc que puguem a gaudir-ho qual llangardaixos primerencs.

Quan ve la Elisa és festa gran a sala Modol, a les àvies els hi agrada perquè xerren de tot i de res i riuen molt, i de pas, van cosint tot allò que hem pensat que vendrem a la Fira de Sant Jordi.

https://www.youtube.com/watch?v=YDafHsyyTNk

I SOLS TU

 

Així van quedar el mural de la dóna i l'abecedari.

A la Gemma li agrada d'aprofitar les flors dels rams que regalen a les àvies, cap per avall s'assequen i també fan goig.

El Circ de l'Infinit a Sala Modol.

 

La trapezista que porta una bena als ulls, creada per la Ramona Tena i la Elisa, seguint una idea de l'Equip d'Animació.
 I amb cartulina, filferro i plastilina, els altres acròbates del Circ de l'Infinit.

I treballem, treballem, matins i tardes.

 

La Dolors de vegades fa jersei o borda un tapis, ella va ser mestre de "corte i confección", cada dia porta una camisa diferent i totes estan fetes per ella.

A la Ramona li agrada estar al dia de l'actualitat, i cada matí es llegeix el diari, a banda de ser una fanàtica dels esports, sap com està la lliga de bàsquet i la de futbol i no es perd partit.

Quan fem exercicis, ens ajudem entre nosaltres, aquí la Yvonne ajuda amb un exercici de mates a la Carmen.

Treballar amb la plastilina, és un treball de psicomotricitat fina, alhora que potencia la nostra creativitat i l'atenció.

Potenciar les fortaleses, és part de la tasca de l'Equip de Tècnics i un objectiu bàsic per l'Equip d'Animació. Ja sigui jugant al memori, com tornat a bordar, posant color a un dibuix, enrotllant unes benes o cosint una plantilla.

En Jesús sempre està disposat a donar un cop de ma. En aquest cas, ens ha regalat el seu temps treballant en dues aquarel·les per decorar la sala de Güell de Primavera.

  

Ametller Florit en un dia núvol.

Ha arribat la primavera a sala Güell, a l'esquerra, fotografia d'una cortina feta amb una tira de ganxet elaborada per la María Coín, i cordes amb rodones de cartolines de colors, feta per les àvies de Modol.

Aquarel·la de flors campestres quan el sol es pon, a càrrec de'n Jesús, la Ramona Tena, la Yvonne, la Carmen Mena i la Francisca Llamas.

El nexe és ple de margarides, fetes per les àvies de Modol.

 

Decoració de Pasqua. Els pollets fets amb cartolina i feltre, i els conillets fets per la Carmen Mena, la Ramona  Tena i la cadena de ganxet feta per la María Coín.

La Francisca Llamas i la Yvonne, van dedicar moltes estones a fer papallones amb paper creppé, garlandes de flors i cintes per la festa de la Primavera.

Un matí ben aprofitat pot donar per fer un munt de coses, la Mari copia un poema d'un llibre i escriu paraules que comencen amb una determinada síl·laba. 

Treballar, gaudir, fer l'aperitiu els dimecres, també és gaudir....

Escombrant la sala de Güell un cop hem esmorzat, i després sortir a gaudir del solet.

Entre nosaltres establim lligams de convivència, xerrem de les nostres coses, compartim moments, ens preocupem els uns dels altres, vivim.

La mar de la Maite quan ens visita ens porta al Bru, que ens fa moltes festes i a algunes ens agrada amanyagar-lo i fer-li mil i una carantoines.

La Henri, filla de la Carmen Morillo, ens visita a diari, i un cop a la setmana ens ajuda al racó de cosir. Hem fet unes bosses per penjar darrera les cadires de rodes i serviran per guardar els reposa peus.

 Estimada Gabriela, sàpigues que et trobem molt a faltar, el teu somriure, les teves bromes, la teva actitud alegre. Sabem que estàs bé i aviat et vindrem a veure.

L'exercici físic és vital per mantenir-nos saludables, de cos i ment. Amb la Laura treballem a les barres del passadís de Modol, els dimecres amb la Gemma i l'Anna fem gimnàstica en rotllana.

Amb l'Alícia sortim a passejar sempre que el temps acompanya, estem en un indret privilegiat per gaudir de la natura. Què maques hem sortit!!!

La Conchita surt els dimecres a fer un vol amb el seu fill Javier, de la Resi al camp de futbol, paradeta per fer el vermut, i tornada a casa.

Un dissabte a la tarda van acompanyar-nos les nenes i nens del Cau de la Colònia, que ens havien preparat uns tallers, i els vàrem fer tots junts.

Vam gaudir molt. Diferents generacions amb el mateix propòsit de compartir temps junts i passar-ho bé.

Celebrar és motiu d'alegria. És signe d'agraïment pel que estem vivint. Aquesta darrera setmana de Març hem volgut celebrar que ja som a la Primavera. 

Per això ens hem guarnit amb unes corones ben lluents i la Gemma i l'Anna ens van preparar un berenar salat.

Hem tastat: torrades amb olivada, tahin, humus, paté de boletus, de campanya, de fines herbes, amb formatge de cabra i melmelada de tomàquet, sobrassada, hem tastat el guacamole amb nachos, hem pres dàtils amb pernil salat, hem assaborit torradetes amb salmó fumat i trossets de formatge brie.

I per acabar, rajoletes de xocolata negre amb sal.

Aquell dia només en Salvador va ser capaç de sopar.

I com no podia ser d'una altra manera, celebrem el dia de la mona uns dies abans del dilluns de Pasqua. A Modol ens l'hem fabricada nosaltres amb donuts. A Güell, la Rosa ens va fer una mousse de cheese cacke recoberta de xocolata blanca.

Abans de començar a fabricar, tothom amb guants.

                           

La Ramona López amb la seva filla. Fa poquet que forma part de la família de la Resi. Gaudeix molt amb el menjar, i va repetir mona.

A Güell....

L'Adela fa poquet que viu amb nosaltres a la Resi, és filla de la Colònia i és una dóna discreta i amable.

Un matí en Jan i la María van estar acompanyant a les àvies de Modol i es van posar a gravar vídeos divertits.

Aquestes dues preciositats són l'Oriol i l'Ailen i han nascut el dia 6 i 23 d'enguany. Fills de la Johanna i de la Rocío, dues companyes de la Resi. Totes i tots els hi donem l'enhorabona.

“La intensidad no la marca el tiempo, sino la emoción que reside dentro de uno”

Álbert Espinosa

De su libro “Si tú me dices ven, lo dejo todo… pero dime ven