TARDOR, HIVERN A LA RESI, DARRERES SETMANES DEL 2017

El temps transcórrer impassible. Un dia darrera l'altre, avorrits de  les calors estiuenques, la tardor va fer acte de presència amb timidesa i no va ser fins a mitjans d'octubre quan els dies es fan mes curts i comença a fer una mica de fred que ens vam donar conte de quedava poc per l'arribada de l'hivern.

Tres mesos llargs i alhora curts, on a la Resi, com a família que som, hem viscut plegats un munt de coses que en aquest blog us volem compartir resumidament. De finals d'estiu al nadal.
Aventures, dia a dia, riures i moments per la tristor, una mica de tot.
Endavant, hi esteu convidats a compartir!

FIRA DEL MODERNISME 2017

Des de  l'any passat, la Resi col.labora amb la festa del Modernisme de la Colònia Güell, això implica per part de les àvies, moltes hores dedicades a fabricar de manera artesana un munt d'objectes per vendre a la parada que l'associació de veïns que la Colònia ens lloga.
Amb els diners que traiem la idea és poder fer una excursió. 











Durant el matí de dissabte i diumenge d'octubre, exposem el que han fet les àvies. Al poble hi ha diferents parades artesanes, i els veïns es vesteixen de l'època del Modernisme. També es pot gaudir de mini representacions teatrals que ens transporten a viure com es vivia llavors.
Molta gent visita la Colònia, i com no, les famílies de la Resi, són de les primeres en arribar i adquirir productes confeccionats pels seus familiars. 



la Paquita i la seva filla i neta. La Enri, filla de la Carmen.



 la Elvira i la Carolina es fan una foto amb el carter, hem rigut per què ell li ha dit que li escribia el novio.




La Rosa i els seus germans, la Mari i sa germana Pura.





  
El diumenge la Elvira va repetir el passeig, aquest cop acompanyada de les dues filles i de la seva neta Bruna.



Angeles i els fills.



La Maite vestida d'infermera de l'època ven productes als vianants, a sota una foto de l'Eulàlia i la María amb les familiars.



 En Martí i la Dolors.


La Carmen i dos de les besnetes.


La Rosa Tomás amb la Imma. 


Familiars d'Ángeles, la dóna del Salvador i la neboda de la Rosa, una filla de María Coín, tots ajudant a fer calaix.





l'Eulàlia, com sempre, ens va ajudar molt venent. Aquí la teniu amb una desconeguda, a la qui va vendre un cactus fet amb pedres de riu, per les àvies.


vendre els caballs que tant van costar de cosir, va ser una empresa mes difícil...


 la Pastora també va aparèixer per la parada i ens va ensenyar que s'havia comprat un llibre sobre la colònia tèxtil.











la Rosa G. ens va donar aquesta cortina de macramé feta per ella, per poder-la vendre.



"PODEN FER-HO PERQUÈ CREUEN QUE PODEN FER-HO"
Virgili

BEN ACOMPANYATS

Enguany amb l'escola Llor hem creat un projecte junts, on noies i nois de 4art de la ESO, passaran amb nosaltres unes hores de la setmana, per tal d'acompanyar a les àvies i avis de la Resi al llarg del seu dia a dia.
l'Equip de dinamitzadores, els hi ha dissenyat uns projectes que a hores d'ara ja estan el.laborant i en properes edicions d'aquest blog ja us ensenyarem, per tal d'aconseguir que elles i ells desenvolupin una idea i la facin realitat juntament amb els avis i àvies.
El Pol, l'Èrika, la Carla, la Sara i la Zaira han estat molt ben rebuts i ja formen part de la família.




Les noies faciliten jocs, passejos, ajuda en els exercicis de memòria




En Pol i l'Èrika van portar una activitat inventada per ells, on a través del tacte i l'oïda havien de descobrir uns objectes i paraules.
també els hi van explicar una història de por, doncs estàvem a punt de celebrar Tots Sants.














 

 l'Èric ve com a voluntari una tarda a la setmana.



 "SI VOLS PERCEBRE EL QUE ÉS INVISIBLE, OBSERVA L'INVISIBLE"
Talmud


CASTANYES PANELLETS I  RIURES

A la Resi es celebra tot el que es pot celebrar, doncs una de les nostres missions és celebrar la Vida a diari, validar i donar la importància que té el viure l'Aquí i Ara.
 Celebrem aniversaris, i les festes tradicionals de la nostra cultura.
Per la festa de Tots Sants, hem fet els panellets, la decoració, la Rosa cuinera ens va coure castanyes, moniatos, caquis i codony, i una tarda ens vam reunir per fer un berenar festiu.


A Güell vam decorar de tardor la sala amb un arbre fet per les àvies i avis amb les seves pròpies mans. 






Els ingredients llests per elaborar els preuats panellets.

















 Les nostres Castanyeres!

 



 Quina bona pinta que fan els panellets!
















"QUIN ÉS EL MEU ASSOLIMENT MES GRAN? JO MATEIX"
Leonardo Da Vinci


EXCURSIÓ A MONTSERRAT

Finalment amb els diners aconseguits amb la fira de Sant Jordi de l'abril i la del Modernisme d'octubre, vam poder marxar d'excursió uns quants de nosaltres, cap a Montserrat.
Vam arribar amb cotxe fins a Olesa i allà vam agafar el funicular. Un cop allí vam caminar fins a la plaça principal, vam escoltar als escolanets cantant i vam visitar a la Verge i posar unes espelmes.
Dinàrem plegats al restaurant i a darrera hora vam poder comprar mató i altres llaminadures.
La Pilar Riera ens va poder acompanyar i a tots ens va fer molta il·lusió retrobar-nos amb ella.
Realment va ser un dia especial on tots vam gaudir molt.










 
 



















En tornar del cap de setmana, les àvies i avis que van anar d'excursió ens van regalar aquest cor en agraïment pel bonic dia compartit junts.



"ELS MIRACLES SÓN COMPARABLES A LES PEDRES: SÓN ARREU, OFERINT LA SEVA BELLESA I GAIREBÉ NINGÚ NO ELS DONA VALOR. VIVIM UNA REALITAT ON ABUNDEN ELS PRODIGIS, PERÒ NOMÉS ELS VEUEN ELS QUE HAN DESENVOLUPAT LA SEVA PERCEPCIÓ. SENSE AQUESTA SENSIBILITAT TOT ES TORNA BANAL (...) AVANCEM PEL MÓN SENSE AQUESTA CLAU QUE ÉS LA GRATITUD."
Alejandro Jodorowsky

ESCENES DE LA VIDA DIÀRIA

Els que ens seguiu habitualment, sabeu que a la Resi tenim un xat amb les families dels residents, on gairebé a diari es pugen fotografies del que estan vivint les àvies i avis.
Aquí deixo una petita mostra d'algunes d'aquestes fotos, com a símbol del dia a dia a casa nostra.



Angustias rep la visita de la seva besneta mes petita.


Matins i tardes a sala Güell, l'equip que ens acompanya mira d'estimular-nos i connectar-nos al present.





matins i tardes a sala mòdol, on treballem plegats o individualment.


Elvira amb la seva família.


dos divendres al mes fem sessió de cinema per la tarda a la sala mòdol. Curts de pelis antigues, dibuixos, documentals, tot el que ens pugui interessar i distreure.


Dia a dia a la sala de fisioteràpia, la Natàlia i la Laura ens ajuden a rehabilitar-nos i a mantenir-nos.


 






el cas és fer coses amb les que ens sentim útils i valorats. El cas és recordar-nos que podem sentir i sentir-nos estimats.










Celbrem aniversaris, d'avis i de companyes. Estimulem la memòria, els sentits, les capacitats i fortaleses. Creem vincles i els potenciem.


Acollim nous ingressos, persones que entren a formar part de la gran i especial família que formen aquestes àvies i avis que viuen a la Resi. Entre tots procurem que l'adaptació a la casa sigui el mes fàcil possible.





 




Anem a visitar a les nostres amistats, doncs elles sempre hi són presents en el nostre record.








Brindem per l'amic que fa anys, per nosaltres, per la Vida.







ens estimem.




ens estimem.






ens estimem.



Els aniversaris de les companyes també es celebren amb els avis i àvies. Tots som família.



Un matí uns nens del llor van venir a parlar amb les àvies sobre les emocions, molt interessant el que uns i altres van compartir.





Abans de marxar ens van obsequiar cantant unes nadales.





La Fabiola ens ve a visitar una tarda amb la seva gossa Gala, els vincles entre àvies i avis i les persones que formen l'equip que els acompanya són forts i necessitem recordar-los.




Els besnéts són l'orgull de les àvies. 





La segona i darrera reunió amb les famílies de l'any la vàrem fer a principis de Desembre i vam presentar a les noves professionals que acompanyaran als avis i àvies, la Núria, terapeuta ocupacional, la'Alba, treballadora social i la Laura, infermera. Al mateix temps, les fisioterapeutes van parlar de la seva tasca amb els residents i una persona experta en nutrició ens va explicar què han de menjar les àvies i avis per estar sans i com ho fem a la Resi. 






"NO SOM PRODUCTE DEL NOSTRE PASSAT, SINÓ DE LES NOSTRES ELECCIONS"
Stephen Covey

NADALS

Per Nadal vam participar a la fira que es fa cada any a la Colònia, era el primer cop, feia molt fred i igualment va ser una experiència enriquidora. Durant unes setmanes la producció d'objectes per vendre va tenir molt ocupades a les àvies, i va ser tot un èxit.
També veure com de divertit va ser cagar el tió amb les àvies i avis de Güell i lo bé que ens ho vam passar fent una desfilada de modes a la sala Mòdol.


Vam treballar confeccionant un fotocol, un camerino per posar macos als avis i àvies i tot de complements per vestir-se encara mes elegants del que ja anàven.





Els guanyadors de la desfilada per la seva simpatia, saber fer i elegància van ser, de tercer a primer lloc : Mari i Manolita, Francisco i en primer lloc, l'Angustias.





















































un cop acabada la desfilada, ens vam seure en una magnífica taula on vam poder gaudir d'un berenar sopar on tot estava boníssim.







 










 






La Coral de Jubilats de la Cope ens va venir a veure dos cops en aquest trimestre, la darrera el 19 de desembre, i ens van regalar un munt de nadales. 
 


La Carme, el seu fill i la jove, van ser els primers a estrenar la parada de la fira de Nadal, tot i el fred que feia aquell matí de dissabte.


La majoria dels objectes que van fer els i les àvies de la Resi eren motius nadalencs, per guarnir l'avet, la casa o senzillament per regalar o menjar-sho.
















La Ramona és una de les grans protagonistes d'aquesta fira, gràcies a les hores que es passa cosint i és la primera que ve a la parada a ocupar-se de les vendes.
Tot s'ha de dir, que varies de les nostres àvies estaven molt refredades i no varen poder acompanyar-nos.






















"DE VEGADES LA TEVA ALEGRIA ÉS LA FONT DEL TEU SOMRIURE, PERÒ DE VEGADES EL TEU SOMRIURE POT SER LA FONT DE LA TEVA ALEGRIA"
Thich Nhat Hanh


Molt a prop del meu ocàs, jo et beneeixo Vida, perquè mai no m'has donat ni esperança frustrada, ni treballs injustos, ni pena no merescuda;
perquè a la fi del meu camí rude
veig que jo vaig ser l'arquitecte del meu propi destí;
que si vaig extraure la mel o la fel de les coses,
va ser perquè vaig posar-hi fel o mel saborosa:
quan vaig plantar rosers, sempre vaig collir-ne roses.
Cert, la meva ufanor anirà seguida de l'hivern:
però tu no vas pas dir-me que el maig fos etern!
Sens dubte, vaig trobar llargues les nits de les meves tristeses;
però no vas pas prometre'm únicament nits bones;
i, en canvi, vaig tenir-ne algunes de santament serenes....
Vaig estimar, vaig ser estimat, el sol va acariciar-me el rostre.
Vida, no em deus res! Vida; estiguem en pau!

Amado Nervo


En record dels que ens han deixat al llarg d'aquest tercer trimestre del 2017,

*LEONIDES, VÍCTOR, CRISTO, MIGUEL, RAMON i MARÍA M.*

A tots ells, gràcies per haver compartit part del vostre camí, sempre us tindrem al nostre record, fins aviat!



Comentarios

Entradas populares de este blog

SEGUEIX L'ESTIU...

DARRERES SETMANES DE PRIMAVERA

ABRIL I MAIG 2016