DIES D'ESTIU

L'estiu continua el seu camí i a la Resi passem matins a la fresca i tardes fent activitats.
Avui publico unes quantes fotografies del nostre dia a dia.

La Pilar va fer anys el passat dia 19, curiosament "91"!, el diumenge va passar el dia amb els seus fills, nets i besnéts. El dilluns ho va celebrar amb tota la colla. La Rosa cuinera li va fer pastís amb canyella, el seu preferit, i ella ens va obsequiar amb gelats.





A la sala güell passem gran part del dia. A partir de les 08.30 h esmorzem, després procurem sortir al jardí, doncs al matí és quan millor estem a fora gaudint de la fresca, i escoltem música de la nostra època, fem algunes activitats físiques i cognitives i a mig matí ens hidratem.
La Rufina ajuda a beure el suc de pinya a la Consuelo.


Les cançons ens conecten amb el present, curiosament cançons del nostre passat, que són les que més ens van emocionar.
La Contxita Vidal gaudeix molt escoltant i cantant les, se les sap gairebé totes.




 Interactuar amb les joguines pot semblar infantil, i no ho és gens, es tracta de peces que son fàcils d'agafar i atractives de colors, la Consuelo que pateix un cert grau de rigidesa sempre està molt interessada per agafar les diferents peces i posar-les dins i a fora de la caixa.
Amanyagar ninos de peluix forma part de la teràpia estimulativa que seguim amb algunes persones.
És important fomentar els cinc sentits, entre ells el tacte, a banda de les sensacions emocionals que quelcom suau i tou ens pot donar.



La Neus ens ve a veure de dimecres a divendres, i amb les seves professionals mans, posa encara més maques del que són a les àvies i avis, així com les escolta i les fa xerrar de les seves coses.


Aquí teniu a la Rufina i a la Jacinta al jardí de Güell, entre elles ja hi ha un vincle d'amistat aconseguit per la convivència diària. Qui més qui menys es preocupen els uns dels altres i procuren acompanyar-se i cuidar-se com els integrants d'aquesta especial familia que son.





La Pepi, davant la Concha, és el membre més nou de la nostra família. Nascuda a Càdiz "la tacita de plata", com ella li diu amb el seu particular accent, fa anys ja que vivia a Sant Boi. Havia estat una molt bona cuinera. Aquí ens aporta amabilitat i alegria a dojo.
Benvinguda Pepi!

Ángeles té un nou caminador, més lleuger. Ara surt al jardí, tot i costar-li una miqueta abandonar el seu confortable sofà.





I cada tarda de dilluns a divendres ve la Gemma a passar una bona estona amb tots ells. En aquesta fotografia estava iniciant una tertúlia que va començar arrel d'un joc de memòria.
Expliquen quina mena de sabó utilitzaven de nens i de joves, fins hi tot algunes el feien a casa.



 
En aquesta foto estan enrotllant benes a primera hora del matí, son les que a mig dia posará la Natàlia la fissio, a tots aquells que pateixen de mala circulació i amb la calor se'ls inflen les cames.



I com components d'una gran família que som, ens ajudem els uns als altres, aquí teniu a la Jacinta que pel matí ajuda a algunes àvies a esmorçar.




Els familiars van passant al llarg de tot el dia per visitar als seus pares, mares, avis, àvies, tiets....i a vegades participen amb nosaltres dels jocs i activitats.











I com ja he explicat en altres ocasions, interactuar amb les nines forma part d'una teràpia d'apropament a l'aquí i ara, on el resident pot demostrar les seves emocions més tendres tot recordant altres èpoques de la seva vida i mai oblidant que el que tenen entre  les mans son senzillament, nines.



A la Sala Polivalent de Mòdol passem les tardes fent diverses activitats.
Desde seguir fabricant petits coixins amb formes d'animals o cactus....


Sortir a la fresca al costat de la recepció per parlar amb la família com fa l'Antònia...



Tallers de pintura per decorar la sala d'estiu...



Retallar fulles de palmeres...


Cosir o jugar al dominó....



O al bingo!....




En un ambient la major part de vegades relaxat i alegre, tot i que de tant en tant ens ajuntem molts i és difícil que la sala es converteixi com en una plaça.




Rebre la visita dels nostres familiars sempre ens omple d'alegria, aquí en Ramón amb en Josep, el seu fill.



les hores dels àpats són molt importants per nosaltres, perquè menjar és un plaer que tenim i gaudir de la companyia de l'altre ens fa sentir acompanyats i part d'una comunitat.
Aquí teniu a l'Antònia Mir de 100 anys enraonant amb l'Ana i la Rosa, que saben de la seva por a quedar-se sola i la cuiden a cada moment.







" Res no és petit en l'amor. Aquells que esperen les grans ocasions per provar-hi la seva tendresa, no saben estimar"

                                                                                   Laure Conan

Comentarios

Entradas populares de este blog

Donar Vida al anys

TARDOR, HIVERN A LA RESI, DARRERES SETMANES DEL 2017