DARRERS DIES DE GENER, UNS QUANTS DE FEBRER I CARNESTOLTES


A partir d'una albada qualsevol, el blog d'avui està dedicat als darrers dies de gener, uns quants de febrer i la cel.lebració del Carnaval. La jornada a la casa dels nostres avis comença aviat, poc abans de sortir el sol poc a poc tothom es va aixecant. Un nou dia ple d'activitats els espera. El més important, sentir-se acompanyats, sentir-se útils, sentir que el Sentit de seguir Caminant es viu des de l'Alegria.
Per l'Equip de professionals que hi passem dia rera dia unes hores amb ells, és la nostra meta.





Tenim un mini equip de costureres, encapçalades per la Ramona, elles s'ocupen de posar el nom als mitjons dels residents, d'enganxar-hi les etiquetes amb els noms i de fer les bosses on va la roba interior.



  


Us presento a la María Coín, fa poquet que ha vingut a viure a la Resi. És una senyora encantadora, amable i riallera. Està molt feliç d'haver-nos conegut, malgrat com diu ella :- yo siempre me acuerdo de mi casa-. És clar que sí, María, la casa d'un pertany als nostres records i mai s'ha de restar-li importància. A vegades la nostàlgia també ens ajuda a valorar el que tenim ara per continuar adaptant-nos.


Sortir a comprar al súper de Sta. Coloma sempre és un al.ícient.



 Aquí la María sortint de la pelu amb la seva neta, que és mestra de primària i ens va ajudar a fer els gorros de la disfressa de Carnestoltes.










Les teràpies amb nines ajuden als residents a sentir-se motivats i acompanyats i de pas a conectar-se més amb el dia a dia.



 



 

Interactuar amb un gosset de pelux o fixar-se en les fotos d'una revista, parlar amb ella dels seus viatges, fa contenta a la Pepita.




Isabel i Concha mantenen una animada conversa al seu estil. Vincle entre elles. Estimació.


La música és una gran teràpia, i ballar ens apropa a la realitat, i alhora ens trasllada a bonics moments del passat. Aquí tenim a l'Agustí i a la seva dona Dolors. Un amor de parella.






Aperitiu del dimecres. Aprofitem per xerrar de tot i de res, mirem "d'arreglar el món" Les seves paraules sempre són savies.


Dinar amb l'Equip ens cohesiona i ens dona normalitat, com a família que som.

 

       I després de dinar una estona mirant les notícies o alguna pel.lícula.



L'Aniversari de la Conchita Cifuentes la va reunir amb la seva filla, netes i besnetes






El Francisco va aixecar-se per fer un brindis en el seu honor.






Somriures i somriures.


 







                                  






Estones de sol que aprofitem també per sortir pels voltants de la Resi.

Estones de jocs, de lectura, de pintar o bordar.


 


Solidaritat entre companyes. Dolores ajuda a la Vicenta amb la Chabela.
Es una magnífica xarxa de relacions basades en un vincle d'estimació.


Un nou dia, un nou esmorzar.



 I tallers i més tallers, aquest per pintar unes rodones de branca de pi. Ens serviran per posar el nom de cadascú i saber el lloc que ocupem a taula.





Aquí vam pintar unes fulles de plataner, i les penjem a unes branques per tal de fer un mòvil que penjarem a la sala Güell.
 

 
La senyora Blanca va venir a fer-nos una visita una tarda, a veure què tal passavem la tarda.



Així va quedar.




Les mans de la Dolores fent unes trenes que seran part del clauer de la clau dels banys de visites.


Hem elaborat un altre calendari per la sala Güell, i el Francisco és l'encarregat de posar lo al dia.


Dia rera dia, surt el sol i ens regala somriures, flors dels primers atmetllers florits, i berlines delicioses fetes per la Rosa.



La Fabiola, que ha estat entre nosaltres varios mesos fent les pràctiques com a auxiliar d'infermeria, ens ajuda a preparar els esmorzars del avis de primer torn.






I la Ramona puja cada dia a les 8.15h per ajudar-nos amb les àvies que necessiten un cop de ma.


I després una estona a la sala de fissio a fer exercici.
A la Leonides i al Moisés els hi encanta fer servir els pedals



 Estones de sol aprofitades al pati de la sala Mòdol, on xerrem amb els familiars, entre nosaltres, o juguem a la petanca.Aquest ha estat un ivern curiós amb molt de sol i caloreta.







I s'apropa Carnaval i ens posem a fer les disfresses.






Us presento a la Jana, un encant de joveneta, que cursa primer de batxillerat a l'Escola Alemanya i va omplir les tardes de tota una setmana acompanyant-nos.
Gràcies a ella vam anar molt de pressa fent les disfresses.







 e.....voilà!!!! el gorro de chef!!!!
  

Arribat el dia senyalat, que millor que anar a buscar xurrus i esmorzar-los amb xocolata calenta.












Sortim a participar de la rua que faran els nens de l'escola de la Colònia.




Una gran fila de persones amb ganes de riure una estona, malgrat els inconvenients de l'edat, del terreny i del vent. Són uns cracks!!!














 Rua acabada. Gairebé tots hem pogut anar, i els que no, també ens hem disfressat una estona.
  



Espero que hagueu gaudit amb aquest seguit de fotos dels darrers dies. Per acabar, comparteixo amb vosaltres una cita d'Antoine de Saint-Exupéry :

La persona no és res més que un feix de RELACIONS. Per a la persona, tan sols compten les relacions.


Comentarios

Entradas populares de este blog

Donar Vida al anys

TARDOR, HIVERN A LA RESI, DARRERES SETMANES DEL 2017