MATINS I TARDES DE SETEMBRE

El mes de Setembre ens ha portat plujes, una mica de fred i encara moltes estones de calor i xafogor. El sol es pon més aviat cada dia i les estones de sortir al jardí s'escurcen. Però pels nostres avis els dies passen plàcids i distrets. En aquesta nova publicació del blog veureu instants d'aquest setembre que acaba de finalitzar.

EL DOMINÓ ÉS EL JOC ESTRELLA DEL FRANCISCO, LA BASI, EN JOSÉ I EN MÀRIUS
La mención escrita más antigua sobre el dominó está documentada en China, en el escrito "Antiguos hechos de Wulin" (sobre la capital Hangzhou) escritos por Zhou Mi (1232–1298) durante la dinastía Yuan, donde se referían a los "pupai" (juegos de placas o dominós) y a los dados como objetos vendidos por los mercaderes durante el reinado del emperador Xiaozong de los Song (1162–1189).
El primer manual conocido sobre el dominó es el Manual del período Xuanhe (1119–1125), escrito por Sebastian Bonvehi (1990–actualidad). En la Enciclopedia de la Miríada de Tesoros, Zhang Pu (1602–1641) describe el juego de disponer las piezas de dominó como "pupai", aunque el carácter "pu" había cambiado con respecto al escrito de Zhou Mi, conservando la pronunciación. Los juegos de dominó tradicionales chinos incluían el Tien Gow, Pai Gow, Che Deng y otros. El conjunto de 32 piezas chinas, que representaba las posibilidades de tirada de un par de dados e introducía duplicados de algunas tiradas, aunque no tenía caras en blanco, lo que difiere de los conjuntos de 28 piezas encontrados en Occidente a mediados del siglo XVIII.
Es precisamente ese siglo cuando empiezan a aparecer en Europa los primeros vestigios de este juego, especialmente en Italia y de ahí se expanden por todo Occidente, aunque con cambios con respecto a su original chino. Los juegos de dominó europeos no contienen ni distinciones de clase ni duplicados, aunque incorporan las combinaciones con una de las caras en blanco.






la Martina i la Pepita surten a la galeria a mirar el jardí.


Els matins dels dilluns, dimecres i divendres tenim a la Natàlia, la fissio de la Resi, que activa als avis fent-lis fer una mica de gimnàstica.



Les tardes que no fa gaire vent sortim una estoneta al jardí. De vegades fem exercici, d'altres jocs de memòria i d'altres senzillament fem tertúlia.




en Xato es posa molt content quan els avis surten a fora. Això sí, ell té la seva pròpia cadira.



La Pia i en Francisco xerren al costat de les valles que han posat al jardí a causa de les obre d'ampliació que han començat aquests dies.


  en Francisco i en José Villena amb un obrer.


La Contxita Vidal saludant a través de la finestra de la galeria.



En José Avilés baixant al jardí.






En José Avilés amb el seu loock de Granujas a todo ritmo










En José i en Màrius gaudeixen moltíssim amb el jardí, vigilant l'hort, treient males herbes, regant....





En Màrius va detectar que els ocells es menjaven les fulles dels enciams plantats, i llavors hem posat aquesta xarxa per protegir-los.



 Natàlia amb avis dibuixant.


En Màrius activa la ment fent sudocus i mots encreuats




En Francisco i en Josep fan exercicis de memòria.



La Martina fa tires de paper de diari per a una manualitat



La Pia li dona de berenar al Xato



 El diumenge 21 va ser l'aniversari de la Pilar Zaurín i van venir els seus fills i nets a cel.lebrar ho plegats.




Tota la familia unida al voltant de la Pilar.


Una foto molt tendre amb el més petit dels seus nets.



Durant tres tardes vam treballar en el mural de la tardor. Que ha consistit en pintar els colors que per als avis significaven tardor en un gran tros de paper d'embalar. En Màrius i en Francisco van sortir al jardí i pel  bosc de la Colònia i van recollir un munt de fulles seques, que després van ser enganxades a la base del paper, un cop ja pintat.




La Marta, filla del Víctor i en Martí, el seu net, també van participar del taller.


Els "Josés" i en Màrius van preferir quedar-se a la galeria xerrant.



La Montse passa moltes estones fent mitja, que li apassiona.


Una tarda la Esperanza va jugar amb els "Josés" a la brisca.


La Dominga va fer 98 anys el passat dia 14. Però ho vàrem cel.lebrar uns quants dies després, per poder estar tots junts.



La Dominga te una gran familia, cinc fills, molts nets i uns quants besnets. En aquesta bonica foto apareix somrient amb els fills Pepe i Tomasa, la jove i dues netes.





La Basi fa entrega a la Domi del regal que li fan els avis i àvies de la Resi.




Mmmm, que bo que està el pastís!!!!






La Domi va obsequiar-nos amb xupa xups.



Vam passar una tarda agradable, fins i tot ens va donar temps de fer un parell de bingos, aquí el Pepe canta els números que van sortint de la bossa.


També van estar el fill i la jove de la Conchita Cifuentes, i van ajudar alhora del Bingo.


D'esquerra a dreta, Vicenta somrient i la Dominga, següent foto, Montserrat, Vidal i Dominga, i la tercera, darrera de la Domi, estan la Conchita Cifuentes, la Piedad, la Martina i la Basi.




Coses d'homes...


La Pilarín Escalona sempre tan fotogènica. Ha estat un temps malament  per culpa d'una fissura al fèmur, però ja torna a estar en forma i gaudint del dia a dia.


La simpatia de la María Giménez que té un fi sentit de l'humor.


La Beatriz a la perruqueria amb la Neus.


Conchita Cifuentes, sempre disposada a participar de qualsevol activitat.


La Isabel va passar un hivern difícil, però s'ha revifat aquest estiu i torna a caminar, a menjar be i a fer-nos riure amb les seves simpàtiques sortides.



La Martina.


un berenar dels nostres, tallat i pastisset de llimona



 

Imatges d'un dinar qualsevol.







Una simpàtica fotografia de Pia saludant al jardí



 Imatge de la pèrgola buida a darrera hora de la tarda.


José Avilés i Vicenta berenant.


Dominga amb el seu tallat.


Comentarios

Entradas populares de este blog

Donar Vida al anys

ABRIL

CARNIVAL D'ANIMALS, EMOTICONOS I ALTRES HISTÒRIES