UN RECORD PER A ... EULÀLIA, MANUEL I ENCARNA
La Eulàlia del Río Jacas va arribar a la Resi el 13 de Juliol del 2004, va venir per decisio pròpia perque el lloc li recordava bon moments viscuts amb el seu marit Alejandro. Era una dona amb caràcter, a qui no li agradava que li canviessin les rutines, però alhora tenia un humor molt divertit i que es prestava a fer bromes. La Cisca i la Maria, germanes seves la venien a veure cada setmana i ja eren com de la casa. Per al personal de la Resi significava ella sola tota una institució. No t'oblidarem mai, Eulàlia, sempre seràs entre nosaltres.
La Encara Portillo ens va deixar el darrer divendres d'agost. El seu pas per la Resi ha estat molt significatiu, els últims temps no han estat fàcils per a ella, doncs la malaltia que tenia anava evolucionant, però no oblidaré el temps en que era capaç de participar en els tallers de manualitats, dels seus comentaris divertits i sobre tot, no oblidarem ningú del personal la dedicació que la seva filla Ana li tenia, i com gràcies a la seva generositat i solidaritat es va convertir en un membre més de la nostra gran família.
I que dir de'n Manuel....ell és el que menys temps ha conviscut amb nosaltres, però han estat uns mesos intensos, doncs des que va ingressar al gener, en Manuel amb la seva mirada bondadosa i aquella manera de picar l'ullet es va fer estimar de seguida per tots nosaltres. De la mateixa manera la seva dona Isabel va entrar en les nostres vides ensenyant-nos els valors d'un matrimoni modèlic i que s'estimava de debò. La seva sobtada pèrdua en el fons injusta per lo jove que encara era, ha estat també alliberadora.
Des d'aquestes pàgines agrair a tots tres el seu pas per la Resi, doncs gràcies a ells tots hem crescut una mica. I per a les seves famílies, els hi enviem molts ànims i que sàpiguen que sempre ens tindran com a amics.
La Encara Portillo ens va deixar el darrer divendres d'agost. El seu pas per la Resi ha estat molt significatiu, els últims temps no han estat fàcils per a ella, doncs la malaltia que tenia anava evolucionant, però no oblidaré el temps en que era capaç de participar en els tallers de manualitats, dels seus comentaris divertits i sobre tot, no oblidarem ningú del personal la dedicació que la seva filla Ana li tenia, i com gràcies a la seva generositat i solidaritat es va convertir en un membre més de la nostra gran família.
I que dir de'n Manuel....ell és el que menys temps ha conviscut amb nosaltres, però han estat uns mesos intensos, doncs des que va ingressar al gener, en Manuel amb la seva mirada bondadosa i aquella manera de picar l'ullet es va fer estimar de seguida per tots nosaltres. De la mateixa manera la seva dona Isabel va entrar en les nostres vides ensenyant-nos els valors d'un matrimoni modèlic i que s'estimava de debò. La seva sobtada pèrdua en el fons injusta per lo jove que encara era, ha estat també alliberadora.
Des d'aquestes pàgines agrair a tots tres el seu pas per la Resi, doncs gràcies a ells tots hem crescut una mica. I per a les seves famílies, els hi enviem molts ànims i que sàpiguen que sempre ens tindran com a amics.
Comentarios
Publicar un comentario